La pintura de Caritat Gómez, sempre equilibrada en la composició i en el color, indueix a la pau. Sol descriure llocs pròxims en els paisatges i situacions habituals als interiors, i això facilita que en els seus temes aflorin sentiments de solidaritat i civilitzat respecte pels altres. Creu en l'estabilitat, però no la imposa, sinó que la descriu de manera agradable perquè sigui desitjable per part d'una societat que en diversos aspectes necessita recuperar la norma en els costums i deixar de costat l'excitació.
L'obra pictòrica de Caritat Gómez mai és sorollosa, però resulta sòlida en els conceptes i s'aferma en les qualitats tècniques per expressar amb harmonia la voluntat de pau i ordre que la mouen. És la seva personal manera de ser artista.

És una pintura intimista la que dóna imatge a l'obra de Caritat Gómez. Temes del seu entorn -en l'humà i en el físic- són els que abunden en una obra que el color dibuixa i pinta; descripció i sentiment que sap conjuminar -vencent dificultats que es proposa amb vista a la perspectiva- dins d'un llenguatge expressiu que fa pinzellat amb llibertat i precisió.
La figura és una de les més constants protagonistes: captada en viu, segueix vivint en els diferents quadres, banyada sempre per la llum i guanyada per una coloració neta i descriptiva que fa extensible a la resta de l'espai obert que habita.
Es tracta, doncs, d'una obra sensible i fresca, dibuixada i lliure que troba la bellesa en la veritat i la proclama.

Caritat Gómez elabora una poètica privada del paisatge, a partir d'una particular mirada sobre la naturalesa en la qual cada ésser viu –plantes, arbres i animals- es revela com a indispensable, tant des de el punt de vista iconogràfic com compositiu. I és que en aquesta obra l'amor per la pintura i pel medi natural discorren de manera indissoluble, manifestant una visió harmònica de l'univers que és també reflex d'un món íntim, càlid i afable; tot això filat amb l'extrema solidesa i l'entusiasme vital que caracteritzen el seu treball.

És la seva pintura un cant constant al seu ambient, al seu entorn, demostrant que per fer bona pintura no cal anar a la recerca de temes grandiloqüents. En el mínim troba Caritat Gómez el motiu pictòric; ens ho demostra en cadascuna de les seves obres.